Els primers gegants documentats a Santa Perpètua de Mogoda són un gegants reis antics, adquirits a la casa Aragonesa de Fiestas, que van deixar de sortir a mitjan de la dècada de 1960, i dels que avui se’n conserven només els busts. L’any 1988 l’ajuntament va encarregar una nova parella al mestre constructor Domènec Umbert. Les figures presentades a la Festa Major de 1988 i batejades el 12 de març de 1989, amb els noms de Bernat i Perpètua.

El gegant porta el nom de Bernat de Mogoda, cavaller del segle XIII, vassall del bisbe de Barcelona, que l’any 1229 va participar en la conquesta de Mallorca amb el rei Jaume I el Conqueridor. El monarca, en agraïment de les seves gestes, va donar-li les terres que després es van anomenar “Mogoda”. L’any 1234 Bernat de Mogoda va obtenir la cavalleria d’Estallencs.

La geganta, al seu torn, pren el nom de Santa Perpètua, màrtir i patrona del municipi, que fou llençada al circ, l’any 202 a Cartago, i devorada per les feres.

No obstan això, el gegants perpetuencs van vestits com a burgesos catalans del principi del segle XX. L’1 de maig de 2003 van estrenar nous vestits, encara més rics que els dissenyats originalment.

Així en Bernat du un jaqué amb solapa de vellut, camisa blanca i armilla ocre. Porta nuada una corbata de color grana i amb la mà dreta, subjecta un barret de copa també de vellut negre.

La Perpètua, de proporcions envejables i d’una delicada bellesa, va abillada amb un vestit color ocre, ornat amb filigranes platejades als bust i a les màniges. A la mà dreta porta una ombrel.la oberta que recolza damunt de l’espatlla.

Per celebrar el seu cinquè aniversari, l’any 1994, el dos gegants de Santa Perpètua van anar a peu fins a Montserrat, tradició molt arrelada entre els catalans. Coincidint amb el mil.lenari del seu municipi, la parella va ser obsequiada amb un anell commemoratiu on s’hi pot observar la data de fundació i l’escut de la vila.

El 18 de març de 1995, l’alcalde de la població va celebrar el matrimoni civil dels gegants perpetuencs, i el conegut gegant Mossèn Biscúter de Mataró va oficiar la cerimònia religiosa, tot realitzant un ball solemne que representava l’acceptació de l’enllaç en el món dels gegants. A més a més, per celebrar l’esdeveniment, la parella va estrenar un ball anomenat “El casament”, de Jaume Moliné, amb coreografia dels germans Abellan de Badalona, al so de gralles i caixes.

El 7 de març de 1998 van fer la primera sortida de l’any amb la Perpètua ja embarassada de tres mesos, i el 4 de setembre del mateix any la geganta va donar llum la seva primera filla, que van anomenar Santiga. La gegantona va arribar al món dels gegants durant el pregó de la Festa Major, coincidint amb la celebració del desè aniversari dels seus pares.

La gegantona Santiga va ser construïda l’any 1998 per l’artista terrassenc Jordi Grau, del taller El Drac Petit, deixeble de Domènec Umbert, i va ser estrenada durant la Festa Major de Santa Perpètua de Mogoda del mateix any. Va ser batejada amb el nom de Santiga en honor a una ermita de la localitat, Santa Maria de Santiga, consagrada el 1193.

Aquell mateix any, el 3 d’octubre, els gegants de la vila, Bernat i Perpètua, van deixar la seva filla Santiga sota la custodia del poble perquè havien d’anar fins a la localitat bosniana de Tesanj, que va resultar greument afectada durant la guerra de l’antiga Iugoslàvia; allà van participar en la inauguració de les obres de reconstrucció de l’hospital municipal.

De rostre jovial i rialler, la Santiga va abillada amb un vestit rosat amb acabats de puntes i estampats florals a la sobrefaldilla. Damunt de les espatlles du una capeta, lligada al davant amb un gran llaç rosa. Amb la mà esquerra subjecta una cistelleta curulla de flors primaverals.

L’any 1999 la Santiga va sortir, com tota la canalla, a la rua de Carnestoltes, en una comparsa de pastissos i pastissers, i va guanyar el primer premi en el concurs de disfresses.

La gegantona ha viatjat per molts pobles de Catalunya, acompanyada sempre dels seus “progenitors”. Ha participat a la cavalcada de la Mercè, a Barcelona, l’any 2002, i ha estat present a les Ciutats Geganteres de Mollet i Barberà del Vallès.


text: Ezequiel Barrios Pagés, Gegants de Catalunya, 2006

Buscar

Buscar Gegants de Santa Perpètua

Arxiu